Perles d’Epstein: curiositats, característiques i el seu impacte en les teves dents

Perles d’Epstein són petits quists blancs o opacs que apareixen a la mucosa oral de molts nounats. Tot i que el seu nom soni alarmant, el seu comportament és gairebé sempre benigne i transitori. En aquest article t’explico amb detall què són, en què es diferencien d’altres troballes com els nòduls de Bohn o les perles d’esmalt, quin és el seu impacte real sobre la salut oral i dental, i què han de fer els pares i cuidadors quan les detecten.

Què són exactament les perles d’Epstein?

Les perles d’Epstein (també esmentades en el llenguatge comú com a perles epstein o perla d’epstein) són petites acumulacions de queratina o teixit epitelial atrapats, ubicades generalment a la línia mitjana del paladar dur del nounat. Es veuen com a petites boletes blanques o groguenques d’1 a 3 mm que no causen dolor ni solen alterar l’alimentació.

Origen i desenvolupament

Es formen durant l’embriogènesi quan queden restes epitelials a la mucosa palatina. En la pràctica clínica neonatal són molt freqüents: la literatura i l’observació clínica coincideixen que apareixen en un percentatge elevat de nounats, fins a la meitat o més depenent de la sèrie.

Diferències clau: perles d’Epstein vs nòduls de Bohn vs perles d’esmalt

  • Perles d’Epstein: localitzades a la línia mitjana del paladar, compostes d’epiteli queratinitzat, típiques en nounats.
  • Nòduls de Bohn: apareixen a la geniva o a la regió bucal no palatina, poden originar-se de glàndules mucoses o residus epitelials, i també són comuns en neonats.
  • Perles d’esmalt: són veritables formacions de teixit dur (esmalt) adherides a l’arrel o superfície dental, més rares i relacionades amb la formació dental, no amb la mucosa oral neonatal.

Entendre aquestes diferències és clau per evitar tractaments innecessaris. Per exemple, confondre una perla d’epstein amb una lesió infecciosa pot portar a maniobres innecessàries; al contrari, reconèixer la seva naturalesa benigna tranquil·litza i guia un maneig conservador.

Característiques clíniques i com identificar-les

Les perles en les dents no és una expressió precisa quan parlem de perles d’Epstein, perquè no afecten les dents; no obstant això, en el llenguatge popular s’usen termes similars i això genera dubtes. Observa aquests punts per identificar una perla d’Epstein:

  • Localització: línia mitjana del paladar dur.
  • Mida: 1–3 mm, tot i que alguna pot ser lleugerament més gran.
  • Aparença: blanquinosa o groguenca, ferma al tacte amb una sensació de nòdul subepitelial.
  • Sintomatologia: generalment asimptomàtica; no hi ha febre, secreció purulenta ni dolor.

Exemple pràctic: si en examinar un nounat observes diverses petites protuberàncies blanques alineades a la línia mitjana palatina, sense envermelliment ni signes d’infecció, és molt probable que siguin perles d’ebstein (observa que la grafia pot variar en cerques informals: perles d’ebstein).

Freqüència i factors associats

Són freqüents en els primers dies i setmanes de vida. La seva aparició no s’ha relacionat amb mala higiene, alimentació o contagi. No existeix una causa infecciosa demostrada; es tracta de restes cel·lulars. En estudis clínics, la prevalença varia segons la població i el mètode d’examen, però el seu caràcter benigne és una constant.

Implicacions sobre la lactància i el creixement dental

Una pregunta habitual dels pares és si les perles d’Epstein afecten la lactància. En la majoria dels casos la resposta és no: aquestes petites lesions no dificulten la succió ni produeixen dolor al nadó. Només en situacions excepcionals, per mida o posició, podrien provocar alguna molestia lleu que normalment cedeix en dies o setmanes.

Pel que fa al desenvolupament dentari, no s’espera que les perles alterin l’erupció dental ni que danyin l’esmalt. Les perles d’esmalt són una altra entitat i tenen el seu propi pronòstic; no s’han de confondre.

Diagnòstic i actitud clínica recomanada

El diagnòstic és clínic, basat en la inspecció i la història. No sol requerir cap examen addicional. Aquí tens una guia pràctica que utilitzen els professionals:

  • Història clínica: inici des del naixement, absència de signes generals.
  • Exploració: inspeccionar paladar, genives i mucosa; comprovar la consistència.
  • Proves complementàries: rarament necessàries; si la lesió no té l’aspecte clàssic o existeix sospita d’una altra patologia, es deriva a especialistes.

Quan derivar

  • Si la lesió mostra creixement ràpid o canvis de color.
  • Si hi ha signes inflamatoris, supuració o afectació sistèmica.
  • Si els pares tenen dubtes persistents i l’ansietat interfereix amb la cura del nadó.

Maneig: s’han d’extreure o drenar?

La regla general és la no intervenció. Les perles d’Epstein solen desaparèixer sense tractament en setmanes o mesos al reabsorbir-se o desprendre’s espontàniament. Les intervencions invasives no estan indicades pel risc d’infecció i el dolor innecessari.

Si un professional arribés a drenar o extirpar una lesió perquè existeix un dubte diagnòstic sòlid, ho farà amb tècnica estèril i únicament després de valorar risc-benefici. En entorns pediàtrics i odontològics l’actitud responsable és la vigilància activa i la comunicació clara amb la família.

Mites comuns i respostes clares

  • Mite: “Les perles d’Epstein són infeccioses” — Realitat: No, no són infeccioses; són quists epitelials benignes.
  • Mite: “Necessiten cirurgia immediata” — Realitat: La majoria desapareixen sols; la cirurgia només en casos excepcionals.
  • Mite: “Provoquen malformació dental” — Realitat: No existeix evidència que vinculi les perles amb anomalies en l’erupció dental.

Consells pràctics per a pares i cuidadors

  1. Observa sense intervenir: controla la lesió setmanalment, fes fotografies si t’ajuda a comparar.
  2. Mantén higiene bàsica: no intentis escopir ni perforar la perla; la higiene oral suau del nadó és suficient.
  3. Consulta si canvia: acudeix al teu pediatre o a una professional de la clínica dental si veus creixement, envermelliment o signes generals.
  4. Informa’t amb fonts fiables: evita remeis casolans i consells no professionals que puguin causar dany.

Exemple il·lustratiu: una mare observa diverses taques blanques al paladar del seu nounat: després de consultar el pediatre, rep l’explicació que són perles d’Epstein i que no requereixen tractament. La família torna a la rutina i, a les 6 setmanes, les lesions han desaparegut. Aquest és el curs més habitual.

Casos especials i maneig a clínica

En casos poc freqüents on la lesió és atípica (per exemple, molt gran, única en ubicació no habitual o amb canvis ràpids), l’enfocament inclou fotografia, seguiment i, si cal, derivació a dermatologia pediàtrica o odontopediatria per valorar biòpsia o tractament.

Avaluació en consulta odontològica

L’odontopediatre valorarà la salut bucal del nadó, educarà els pares i coordinarà seguiment si la lesió no es resol en el temps esperat. Normalment, la recomanació és l’observació i control periòdic.

Preguntes freqüents (FAQ)

Poden fer mal les perles d’Epstein?

Rarament. No són lesions doloroses en condicions normals. Si hi ha dolor, pot indicar una altra condició i s’ha de consultar.

Poden infectar-se?

La infecció no és habitual. Si apareix envermelliment, secreció o febre, es requereix avaluació mèdica.

Quant triguen a desaparèixer?

Generalment setmanes a alguns mesos. Si persisteixen més enllà dels primers mesos, el professional decidirà si és necessari investigar més.

Relació amb la salut dental futura

No existeix evidència sòlida que vinculi les perles d’Epstein amb problemes dentals a llarg termini. El control odontològic infantil es basa en la prevenció de càries i supervisió del creixement i l’erupció: les perles neonatals formen part del panorama i, en la majoria dels casos, desapareixen sense deixar seqüeles.

Recomanacions finals i bones pràctiques

  • Evita intervencions casolanes: no pressionis, no intentis extreure-les a casa.
  • Comunicació clara: quan un professional et digui que són benignes, confia, però demana aclariments si no entens.
  • Visita periòdica: inclou la primera revisió odontològica pediàtrica segons recomanacions locals (solen ser en el primer any o en aparèixer les primeres dents).

Si busques una avaluació professional o tens dubtes sobre qualsevol troballa a la boca del teu nadó, et recomanem que acudeixis a una clínica dental especialitzada en odontopediatria per a una revisió tranquil·la i fiable. A la nostra clínica dental atenem amb experiència i proximitat a famílies preocupades per aquestes troballes, explicant pas a pas què observar i com actuar.

Resum pràctic (per prendre acció)

  • Identifica: petites boletes blanques a la línia mitjana del paladar.
  • Tranquilitza: són gairebé sempre benignes i transitòries.
  • Observa: documentació amb fotos i control setmanal.
  • Consulta: si canvis, signes infecciosos o preocupació constant.

Nota: tota la informació aquí oferida està pensada per orientar i no substitueix la consulta clínica. Si tens dubtes concrets sobre un cas, demana una avaluació professional personalitzada.

Desplaça cap amunt