Periodontograma, la seva importància i aplicacions: entén-ho per millorar la teva salut bucal

Introducció

Periodontograma és una eina clau per a qualsevol persona interessada a mantenir una salut bucal òptima i per al professional que busca un diagnòstic precís. En aquest article exploro en profunditat què és un periodontograma, per què és tan important, com s’interpreta i com s’aplica en diferents situacions clíniques. El meu objectiu és oferir-te una guia pràctica i accionable que et permeti entendre periodontograma, periodontograma què és, què és un periodontograma, periodontogrames i prendre decisions informades sobre la teva salut dental.

Què és un periodontograma?

Un periodontograma és un registre sistemàtic i visual de l’estat dels teixits de suport de les dents. En termes senzills, és un mapa o fitxa on s’anoten mesures com la profunditat de sondatge, la presència de sagnat, la mobilitat dental, les recessions gingivals i la disposició de les butxaques periodontals. Aquest mapa permet al professional seguir l’evolució de la malaltia, planificar tractaments i avaluar resultats.

Components fonamentals del periodontograma

  • Profunditat de sondatge (en mm): mesura clau per identificar butxaques periodontals.
  • Sagnat al sondatge: indicador d’inflamació i activitat de la malaltia.
  • Recessió gingival: pèrdua de geniva en relació amb la superfície de l’arrel.
  • Furcacions: afectació a les arrels de dents multirradiculars.
  • Mobilitat dental: grau de desplaçament de la dent en el seu alveol.
  • Placa i càlcul: presència que afavoreix la inflamació.

Cada un d’aquests elements, registrat de forma sistemàtica, ofereix al clínic una foto objectiva de l’estat periodontal i ajuda a diferenciar entre gingivitis i periodontitis, a més de valorar la progressió o estabilitat després de tractaments.

Per què és tan important un periodontograma?

La importància del periodontograma es basa en la seva capacitat per transformar dades clíniques aïllades en informació útil i accionable. Aquí explico les seves principals utilitats:

1) Diagnòstic precís i precoç

Detectar una butxaca periodontal de 4 o 5 mm a temps pot marcar la diferència per evitar pèrdua òssia irreparable. Què és un periodontograma en la pràctica: una eina que permet veure on existeix risc real i no només signes subjectius.

2) Planificació del tractament

El pla terapèutic (des d’una higiene periodontal fins a una cirurgia regenerativa) es dissenya en funció del patró que mostra el periodontograma: localització de les butxaques, furcacions afectades i dents amb mobilitat. Això evita tractaments innecessaris i prioritza l’urgent.

3) Seguiment objectiu

Comparar periodontogrames al llarg del temps permet avaluar si les mesures preses (neteja, antibiòtics, cirurgies) són efectives o si la malaltia progressa. Sense aquesta fitxa, el control seria subjectiu i menys fiable.

4) Comunicació amb el pacient

Un periodontograma ben explicat i visual facilita que el pacient entengui la seva situació i la urgència d’actuar. Mostrar evidència numèrica i visual augmenta l’adhesió terapèutica.

Com es realitza un periodontograma: passos pràctics

A continuació et detallo el procediment habitual amb explicacions clares perquè ho entenguis si te’l realitzen o si ets professional que vol optimitzar el seu protocol.

Material necessari

  • Sonda periodontal calibrada (mil·limetrada).
  • Mirall clínic i pinces.
  • Registre imprès o digital del periodontograma.
  • Sistema per valorar mobilitat i radiografies complementàries si cal.

Protocol pas a pas

  1. Exploració inicial: neteja superficial per eliminar excés i permetre una mesura precisa.
  2. Sondatge: mesura en sis punts per dent (mesiovestibular, vestibular, distovestibular, mesiolingual/palatí, lingual/palatí, distolingual/palatí).
  3. Registre de sagnat: anotar si hi ha sagnat al sondatge (sí/no) en cada punt.
  4. Mesura de recessions: distància des del marge gingival a la línia amelo-cementària o a la unió amelo-cementària (CEJ).
  5. Mobilitat i furcacions: avaluar i anotar amb grau segons escala clínica.
  6. Radiografies: periapicals o panoràmiques segons necessitat, per valorar pèrdua òssia.
  7. Digitalització o arxiu: guardar el periodontograma com a referència per a comparacions futures.

Exemple pràctic

Imagina el molar superior dret: sondatge mitjà 5 mm a vestibular amb sagnat positiu i recessió de 2 mm. En el periodontograma es marca la zona en color (per exemple, vermell per >5 mm), s’anota furcació grau I i mobilitat 0. Aquest patró indicaria un tractament actiu i seguiment proper.

Interpretació i graus de severitat

Interpretar un periodontograma implica combinar mesures quantitatives i qualitatives:

  • Gingivitis: sagnat sense pèrdua d’inserció ni profunditat significativa (generalment ≤3 mm).
  • Periodontitis lleu-moderada: butxaques de 4–5 mm, pèrdua d’inserció moderada.
  • Periodontitis avançada: butxaques ≥6 mm, mobilitat dental i pèrdua òssia notable.

La classificació s’utilitza per prioritzar intervencions: des d’higiene periodontal intensiva fins a cirurgia regenerativa o extracció en casos extrems.

Aplicacions clíniques del periodontograma

Més enllà del diagnòstic, aquest registre s’aplica en múltiples escenaris:

1) Tractament periodontal convencional

Determina sectors a tractar amb raspallat i allisat radicular o cirurgia. Permet quantificar la millora posttractament.

2) Suport per a teràpies regeneratives

Un periodontograma que mostra defectes verticals localitzats suggereix candidatures per a empelts òssis o regeneració guiada.

3) Planificació d’implants

Avaluar l’estat periodontal previ i el risc de fracàs perimplantari requereix un registre periodontal complet.

4) Ortodòncia

Abans de moure dents amb malaltia periodontal activa, el periodontograma ajuda a decidir estabilitat i moment adequat.

Interpretació clínica amb exemples de casos

A continuació presento tres casos ficticis però versemblants per fixar conceptes:

Cas A: Pacient jove, gingivitis generalitzada

Sondatges entre 2–3 mm, sagnat positiu en moltes zones, sense recessions importants. Pla: higiene professional, instrucció de tècnica de raspallat, control a 4–6 setmanes i nou periodontograma per confirmar resolució.

Cas B: Adult amb periodontitis localitzada

Butxaca de 6 mm en molar inferior esquerre amb furcació grau II i mobilitat I. Pla: teràpia periodontal no quirúrgica enfocada al sector, reavaluació a 6–8 setmanes, possible cirurgia regenerativa si la butxaca no tanca.

Cas C: Periodontitis avançada amb mobilitat

Pèrdua òssia generalitzada, butxaques profundes, mobilitat II–III en dents seleccionades. Pla personalitzat: considerar extraccions, estabilització amb pròtesi o implants després de control periodontal.

Preguntes freqüents (FAQ)

Amb quina freqüència he de fer-me un periodontograma?

Per a una persona sense factors de risc i amb genives sanes, una revisió anual pot ser suficient. Si hi ha historial de periodontitis, fumador, diabetis o signes d’inflamació, es recomana cada 3–6 mesos segons criteri clínic.

Dueleix el sondatge periodontal?

El sondatge pot causar molèstia, especialment si hi ha inflamació. En molts casos és tolerable i breu; en situacions de fort dolor es pot administrar anestèsia local per registrar mesures precises.

Es pot fer un periodontograma a casa?

No. Requereix instrumental calibrat i formació clínica. Tanmateix, pots ajudar al seguiment amb fotos, control de sagnat i hàbits d’higiene per discutir-ho amb el teu professional.

Integració del periodontograma amb la cura diària

Un periodontograma no és només per a la clínica: la seva informació ha de traduir-se en accions quotidianes:

  • Reforç de la higiene: tècniques de raspallat i ús de fil o irrigadors segons la localització de les butxaques.
  • Control de factors de risc: deixar de fumar, controlar la diabetis, millorar la dieta.
  • Assistència a revisions: acudir a la periodicitat recomanada per evitar la progressió silenciosa.

Errors comuns i com evitar-los

Aquests són errors habituals en la pràctica clínica o en la interpretació per part del pacient:

  • Registrar mal els punts de sondatge: usar la tècnica de sis punts per dent evita biaixos.
  • No correlacionar amb radiografies: l’avaluació clínica i radiològica són complementàries.
  • Ignorar factors sistèmics: malalties com la diabetis alteren la presentació i evolució.
  • Falta de seguiment: sense comparacions periòdiques no es detecta progressió primerenca.

Consells pràctics per a pacients

Si ets pacient, aquestes recomanacions t’ajudaran a treure el màxim profit del periodontograma:

  1. Pideix una explicació visual: que et mostrin el periodontograma i els punts crítics.
  2. Sol·licita objectius concrets: per exemple, reduir butxaques de 5 mm a ≤4 mm en 3 mesos.
  3. Anota el teu pla d’autocura: tècnica de raspallat, ús interdental i data de revisió.
  4. Pregunta per alternatives: quan hi hagi dubtes sobre cirurgia o teràpies regeneratives.

Com influeix el periodontograma en decisions terapèutiques avançades

El periodontograma és decisiu per planificar tractaments complexos com empelts, regeneracions i pròtesis sobre dents compromesos. Avaluar l’estabilitat periodontal és requisit abans de qualsevol restauració permanent o col·locació d’implants.

Aspectes psicològics i comunicació efectiva

La manera de presentar un periodontograma condiciona la resposta del pacient. Mostrar comparatives abans/després, emfatitzar millores assolibles i oferir un pla clar augmenta l’adhesió. Un llenguatge proper però professional genera confiança i facilita la presa de decisions informades.

Casos en què el periodontograma és imprescindible

  • Pacients amb antecedents de periodontitis severa.
  • Planificació d’implants o tractament prostodòncic extens.
  • Control de pacients amb factors sistèmics (diabètics, immunodeprimits).
  • Pacients fumadors o amb higiene oral deficitària.

Conclusió i crida a l’acció

El periodontograma és molt més que una fitxa: és una eina de diagnòstic, planificació i seguiment que et protegeix contra la pèrdua dental i millora la teva qualitat de vida. Si notes sagnat, mobilitat o sensibilitat persistent, no ho deixis a l’atzar: la detecció precoç marca la diferència.

Per a qui busqui una guia sobre recuperació i cures bucals després de procediments periodontals o avaluar riscos relacionats amb empelts, t’invito a llegir una recomanació pràctica i propera en aquest enllaç: empelt de geniva als 5 dies. Allà trobaràs passos concrets per als primers dies i com cuidar la teva geniva per optimitzar resultats.

Resum pràctic (checklist)

Abans d’acabar, aquí tens un resum accionable que pots guardar o fotografiar:

  • Sol·licita un periodontograma complet si hi ha sagnat o mobilitat.
  • Pregunta per la periodicitat de revisions segons el teu risc.
  • Segueix el pla d’higiene indicat i torna a control en 6–12 setmanes després del tractament inicial.
  • Controla factors sistèmics (diabetis, tabac) que afecten la salut periodontal.
  • Guarda els teus periodontogrames per comparar i avaluar progressió o millora.

Autor: periodista especialitzat en odontologia amb més de 11 anys d’experiència clínica i en redacció sanitària, enfocat a oferir informació pràctica i comprotable per millorar la teva salut bucal.

Desplaça cap amunt