Introducció
El freu és una estructura petita però amb un paper fonamental en la salut bucodental. Encara que sovint passa desapercebut, la seva mida, ubicació i tensió poden influir en l’estètica, la funció masticatòria, la parla i la salut periodontal. En aquest article exhaustiu explorarem què és el freu, per què és important, com identificar problemes relacionats amb ell i quines opcions existeixen per tractar-los. Hi trobaràs exemples pràctics, llistes clares i explicacions dissenyades perquè puguis prendre decisions informades juntament amb el teu dentista.
Què és el freu i on es troba?
El terme freu fa referència a plecs de teixit mucós i fibres musculars que connecten diverses parts de la cavitat oral. Els més habituals són:
- Freu labial superior: uneix la geniva superior amb el llavi.
- Freu labial inferior: connecta la geniva inferior amb el llavi.
- Freu lingual (o prim): fixa la llengua al sòl de la boca.
En el llenguatge quotidià s’utilitza la paraula freu, freu de la boca o freu labial superior segons la localització. Encara que la seva presència sol ser normal, quan el freu és excessivament curt, gruixut o s’insereix en una posició anòmala pot causar complicacions.
Anatomia funcional en poques paraules
La seva funció principal és limitar o guiar la mobilitat dels teixits, evitant moviments excessius que puguin danyar la cavitat oral. Tanmateix, quan aquesta limitació és excessiva, parlem d’anquiloglòssia (freu lingual curt) o de freus labials que provoquen diastemes (espais entre dents) o dificultats en el raspallat.
Per què és important el freu en la salut dental?
El freu té implicacions directes en:
- La salut periodontal: un freu que tira de la geniva pot afavorir recessions i acumulació de placa si dificulta el raspallat.
- L’estètica dental: els freus labials superiors poden causar diastemes, especialment entre els incisors centrals.
- La funció oral: el freu lingual pot limitar la mobilitat de la llengua, afectant la succió en nadons, la deglució i la pronunciació.
- Ortodòncia: un freu problemàtic pot condicionar moviments dentals o contribuir a la recidiva després d’un tractament ortodòntic.
En definitiva, el freu pot ser un factor clau en problemes aparentment no relacionats: des de la dificultat per alletar fins a alteracions de la parla o recessions genivals.
Senèls i símptomes que han d’alertar-te
A continuació et detallo símptomes pràctics per identificar si un freu pot estar causant problemes:
- En nadons: dificultat per agafar-se al pit, dolor matern durant la lactància, pèrdua de pes o col·lapsos de succió.
- En nens i adults: diastema persistent entre els dos incisors superiors, molèsties en estirar el llavi, recessió genival propera al freu, limitació de la llengua en parlar.
- En tractaments dentals: impossibilitat d’aconseguir resultats estètics o estabilitat ortodòntica per la intervenció del freu.
Si observes algun d’aquests signes és recomanable una valoració clínica pel teu odontòleg o un especialista en cirurgia oral i maxil·lofacial.
Tipus de problemes associats al freu
Per entendre millor com actua el freu a la boca, convé distingir els problemes més freqüents:
1. Freu curt (anquiloglòssia)
L’anquiloglòssia o freu lingual curt limita l’elevació i protrusió de la llengua. A la infància pot afectar la lactància i, més endavant, l’articulació de certs fonemes.
2. Freu labial superior amb inserció baixa
Aquest tipus pot crear un diastema i empènyer els incisors, o bé impedir una correcta higiene i afavorir inflamació.
3. Freu que causa recessió genival
Quan el freu labial tira de la geniva marginal, amb el temps pot generar zones de geniva retraïda exposades a sensibilitat i risc de progressió periodontal.
Diagnòstic: com s’identifica?
El diagnòstic es basa en:
- Exploració clínica: observació directa de la forma, mida i punt d’inserció del freu.
- Proves funcionals: avaluació de la mobilitat lingual, succió en lactants i proves de pronunciació en nens i adults.
- Documentació fotogràfica: imatges intraorals que ajuden a planificar el tractament i mesurar canvis.
El teu dentista pot emprar una escala o classificació per determinar la gravetat i la necessitat d’intervenció.
Opcions de tractament: quan i com intervenir
No tots els freus requereixen tractament. La decisió depèn de la simptomatologia i de la seva repercussió funcional o estètica. Aquí tens les opcions i exemples de quan estan indicades:
Mesures conservadores (cures inicials)
En casos lleus pot recomanar-se:
- Observació i seguiment en períodes curts.
- Tècniques d’higiene específiques per evitar recessions.
- Terapia miofuncional per potenciar la mobilitat lingual en casos de límit funcional.
Procediments quirúrgics
Quan la funció o l’estètica estan compromeses, les opcions principals són:
- Frenotomia: tall simple del freu, utilitzada amb freqüència en lactants per alliberar la succió. Intervenció ràpida amb recuperació immediata en moltes ocasions.
- Frenectomia: extirpació més completa i tècnica indicada quan el freu és voluminós o està inserit a la geniva. Sovint es realitza amb anestèsia local i, en alguns casos, amb làser.
- Cirurgia amb desplaçament mucogingival: en aquells casos de recessió genival associada, pot ser necessari combinar l’eliminació del freu amb tècniques d’empelt per millorar el teixit.
Exemple pràctic: un nen amb diastema i freu alt pot beneficiar-se d’una frenectomia combinada amb teràpia ortodòntica per tancar l’espai i prevenir recidives.
Recuperació i cures postoperatoris
Les cures depenen del procediment. En termes generals:
- Higiene suau i esbandides prescrites pel professional.
- Alimentació tova durant els primers dies després de la intervenció.
- Evitar moviments forçats del llavi o la llengua que puguin tensar la zona.
- Revisió clínica en pocs dies per comprovar la cicatrització.
Si has passat per una cirurgia periodontal relacionada amb el freu, o per un empelt, et pot interessar llegir pautes pràctiques per accelerar la recuperació. Per a més informació pràctica i recomanacions específiques sobre cures després de procediments periodontals consulta aquest recurs intern: empelt de geniva als 5 dies.
Implicacions en la lactància i la parla: casos i exemples
El freu curt en nadons és una causa freqüent de problemes a l’hora d’alletar. Aquí tens dos exemples reals simplificats per entendre millor:
Maria, mare primerenca, va notar que el seu nadó es desenganxava freqüentment i no guanyava pes correctament. Després de l’exploració, el pediatre i l’odontòleg van detectar un freu lingual que limitava la succió. Es va realitzar una frenotomia i, després d’una setmana, les preses van millorar notablement.
Pere, 6 anys, pronunciava malament alguns fonemes (s, r). El logopeda va detectar una limitació lingual i va derivar a un odontòleg. Després d’una avaluació conjunta es va plantejar una intervenció i teràpia miofuncional amb resultats favorables als pocs mesos.
Relació entre freu i ortodòncia
En ortodòncia, el freu labial pot condicionar l’estabilitat del resultat. És habitual coordinar la frenectomia amb el tractament ortodòntic quan:
- Hi ha un diastema central que no es tanca o reapareix després de retirar l’aparell.
- El freu impedeix la correcta erupció o alineació dels incisors.
Planificar la intervenció en el moment adequat —ni molt primerenca ni massa tardana— maximitza l’eficàcia i redueix riscos de recidiva.
Preguntes freqüents (FAQ) amb respostes pràctiques
És dolorós eliminar el freu?
Amb anestèsia local la intervenció és ben tolerada. En nadons la frenotomia sol ser un gest breu i gairebé indolor. Posteriorment pot aparèixer molèstia lleu controlable amb analgèsics indicats pel professional.
Es notarà la cicatriu?
En la majoria dels casos la cicatrització és discreta i l’objectiu és millorar la funció i l’estètica. Tècniques amb làser tendeixen a deixar menys edema i una recuperació més ràpida.
El freu tornarà a sortir?
Amb una tècnica adequada i un seguiment correcte, la recidiva és poc freqüent. En alguns casos puntuals pot requerir-se un retoc.
Consells pràctics abans i després de la consulta
- Abans: anota símptomes, fes fotografies si és possible, i porta historial dental o fotos prèvies.
- Durant: planteja els teus dubtes sobre indicacions, riscos i alternatives; demana veure fotografies de casos similars.
- Després: segueix les instruccions d’higiene i acudeix a les revisions programades; si notes sagnat persistent o dolor intens consulta com més aviat millor.
Resum pràctic: com actuar segons el problema
Per facilitar la presa de decisions, aquí tens una guia ràpida:
- Problema lleu sense símptomes: observació i seguiment.
- Problema funcional (lactància, parla): valoració i probablement intervenció primerenca.
- Problema estètic o ortodòntic: coordinació entre ortodontista i cirurgià per planificar la frenectomia en el moment òptim.
Actuar de forma informada i coordinada amb l’equip dental garanteix millors resultats i menys intervencions a futur.
Conclusió
El freu, ja sigui el freu labial superior o el lingual, és una peça petita amb grans implicacions. Identificar a temps quan és un factor de risc i escollir l’estratègia adequada —des de l’observació fins a la frenectomia— evita problemes funcionals, estètics i periodontals. Si detectes símptomes en el teu fill o en tu mateix, consulta amb un professional que valori el cas de forma global.
Tens dubtes sobre un cas concret o necessites orientació personalitzada? Acosta’t a la teva clínica de confiança per a una avaluació completa i recorda que una intervenció oportuna pot millorar la qualitat de vida i la salut oral.