Disgeusia, pèrdua del gust i olfacte: diagnòstic i 10 malalties associades

Què és la disgeusia i en què es diferencia de la pèrdua de gust i olfacte?

Disgeusia és el terme mèdic que descriu una alteració en la percepció del sabor: sabors metàl·lics, amargs o desagradables persistents sense una causa externa immediata. Per la seva banda, la pèrdua del gust (hipogeusia o ageusia en graus més severs) i la pèrdua de l’olfacte (anosmia o hiposmia) impliquen una reducció total o parcial de la capacitat per detectar sabors o olors.

Encara que relacionades, aquestes condicions afecten diferents sistemes: la disgeusia sol ser una alteració del senyal gustatiu, mentre que la pèrdua de l’olfacte interfereix de forma directa en la percepció de l’aroma, la qual cosa sovint agreuja la sensació de pèrdua del sabor.

Símptomes freqüents i com reconèixer-los

• Sabor metàl·lic o amarg persistent: típic en disgeusia.
• Reducció d’intensitat: els aliments saben «apagats» o menys intensos.
• Absència total de sabor o olor: edadúsia o anosmia quan és completa.
• Alteracions intermitents: símptomes que apareixen i desapareixen.
• Alteracions associades: sequedat bucal, úlceres, canvis en l’apetit o pèrdua de pes involuntària.

Exemple pràctic: si un cafè que abans t’encantava ara sap amarg i amb un regust metàl·lic constant, podries estar davant d’un cas de disgeusia. Si, en canvi, perceps que cap aliment té aroma i que el gust és «pla¿ », és probable que existeixi afectació olfactòria concomitant.

Principals causes de la pèrdua del gust i la disgeusia

Identificar la causa de la pèrdua del gust és determinant per orientar el diagnòstic i el tractament. A continuació s’exposen les causes més habituals, agrupades per origen:

Causes locals en cavitat oral

• Infeccions orals: candidiasi o periodontitis poden alterar el sabor.
• Problemes dentals: càries profundes o abscessos generen canvis sensorials.
• Medicaments tòpics: esbandits o gels que canvien la flora bucal.

Causes sistèmiques i mèdiques

• Infeccions víriques: moltes infeccions respiratòries afecten l’olfacte i el gust, incloent quadres vírics que danyen temporalment les vies olfactòries.
• Trastorns neurològics: malalties que afecten la via gustativa o el bulb olfactori.
• Alteracions metabòliques: diabetis mal controlada o deficiències nutricionals (ex. zinc, vitamina B12).

Medicaments i tòxics

• Numerosos fàrmacs produeixen disgeusia com a efecte secundari: antibiòtics, antihipertensius, quimioteràpia.
• Exposició a metalls pesants o altres tòxics ambientals.

Factors relacionats amb l’estil de vida

• Tabac i consum d’alcohol crònic.
• Higiene bucal deficient o canvis bruscos en la dieta.

On encaixa aquesta informació en la presa de decisions? (orientació pràctica)

Aquest contingut està en la fase de Coneixement/Interès del lector que busca entendre una alteració sensorial. La meta és proporcionar claredat i passos concrets per avançar cap a la Decisió (visitar un professional) i l’Acció (agenda de proves i tractament adequat).

Recomanació pràctica immediata: si detectes canvis persistents en el gust o l’olfacte durant més de dues setmanes, especialment acompanyats de pèrdua de pes, febre o dolor, demana avaluació professional. Pots consultar la teva clínica dental de confiança per a una primera valoració enfocada en causes orals i derivació quan sigui necessari.

Com es diagnostica la disgeusia i la pèrdua del gust i olfacte

El diagnòstic combina historial clínic, exploració física i proves complementàries. A continuació es detallen els passos habituals:

1. Història clínica completa: durada dels símptomes, medicaments en ús, malalties cròniques, exposició a tòxics i canvis en la dieta o la higiene bucal.
2. Exploració otorrinolaringològica i bucal: recerca de lesions, infeccions, problemes dentals i avaluació de la mucosa i la llengua.
3. Proves sensorials: tests d’olors i sabors estandarditzats per quantificar la pèrdua (olfatometria, proves gustatives).
4. Anàlisi de laboratori: nivells de vitamines i minerals (zinc, B12, ferro), glucèmia i marcadors d’infecció segons el context.
5. Imatgeologia i proves neurològiques: en casos amb sospita de dany neurològic es valora RM o TAC i avaluació neurològica.

Exemple pràctic: un pacient amb sabor metàl·lic després d’iniciar un antibiòtic pot orientar-se inicialment a la medicació com a causa probable; la retirada o substitució del fàrmac sota supervisió mèdica i la monitorització permeten confirmar la relació.

10 malalties que s’associen amb alteracions del gust

Presentem 10 entitats clíniques que s’associen amb disgeusia, pèrdua de gust o pèrdua de sabor, amb explicació i exemple clínic per a cadascuna.

1. Infeccions respiratòries víriques

Descripció: Moltes infeccions víriques (refredat, grip, altres virosis) afecten l’epiteli olfactori i causen pèrdua transitòria de l’olfacte i del gust. Exemple recent: després d’algunes infeccions respiratòries la recuperació pot trigar setmanes o mesos.

2. COVID-19

Descripció: El SARS-CoV-2 s’ha relacionat amb anosmia i ageusia agudes. En la majoria de casos hi ha recuperació parcial o total en setmanes, encara que en alguns pacients persisteix l’alteració.

3. Deficiència de zinc o vitamines

Descripció: Deficiències nutricionals (zinc, vitamina B12) alteren la regeneració cel·lular de papil·les gustatives i nervis. Exemple pràctic: pacients amb dietes restrictives o malabsorció poden experimentar pèrdua de sabor.

4. Diabetis mellitus

Descripció: Hiperglucèmia crònica pot danyar fibres nervioses sensorials. Observació clínica: millora parcial amb millor control glucèmic.

5. Malalties neurològiques (Parkinson, Alzheimer)

Descripció: Desordres neurodegeneratius poden afectar vies olfactòries i gustatives en fases primerenques. Exemple: pèrdua de l’olfacte precoç en malaltia de Parkinson.

6. Malalties autoinmunes

Descripció: Síndromes autoinmunes o vasculitis que afecten nervis perifèrics o mucosa poden provocar disgeusia. Avaluació: proves serològiques i col·laboració multidisciplinària.

7. Càncer i tractaments oncològics

Descripció: Radioteràpia en cap i coll i quimioteràpia produeixen canvis gustatius significatius. Maneig: mesures de suport, ajust de tractament i valoració nutricional.

8. Malalties hepatobiliares

Descripció: Alteracions metabòliques i acumulació de compostos poden generar sabors anormals (p. ex., sabor amarg/metàl·lic).

9. Insuficiència renal crònica

Descripció: Uremia i tòxics acumulats donen lloc a sabor metàl·lic o amarg persistent; la diàlisi pot modificar aquests símptomes.

10. Trastorns dentals i periodontals

Descripció: Infeccions, abscessos i malaltia periodontal alteren la flora bucal i generen símptomes de pèrdua de gust o sabors desagradables.

Cadascuna d’aquestes malalties demanda un enfocament clínic específic. La clau està en identificar signes associats i derivar a l’especialista corresponent (odontòleg, ORL, neuròleg, endocrinòleg).

Què fer: passos pràctics si detectes pèrdua del gust o disgeusia

A continuació una guia escalonada i pràctica per intervenir de forma segura i eficaç:

1. Autoavaluació inicial (72 hores): anota la data d’inici, medicaments recents, canvis de dieta o exposició a substàncies. Mantén un diari d’aliments i sensacions.
2. Higiene bucal rigorosa: raspallat, higiene interdental i esbandits recomanats pel teu professional. Evita remeis casolans agressius sense consultar.
3. Revisió farmacològica: consulta amb el teu metge sobre medicaments nous que puguin causar disgeusia.
4. Consulta professional: si persisteix més de 2 setmanes o hi ha pèrdua notable d’apetit o pes, sol·licita valoració clínica a la teva clínica dental per descartar causes orals i coordinar proves.
5. Proves i tractament dirigit: segons la sospita, anàlisis nutricionals, proves sensorials i, si procedeix, derivació especialitzada.

Exemple de pla per a un pacient amb sabor metàl·lic després d’un antibiòtic: revisió amb el prescriptor per valorar substitució, reforç d’higiene bucal i seguiment en 7–14 dies.

Prevenció i autocura

Tot i que no totes les causes són prevenibles, aquestes pràctiques redueixen el risc i milloren la detecció precoç:

• Mantén una higiene bucal excel·lent i acudeix regularment a controls dentals.
• Control de condicions cròniques (diabetis, deficiències nutricionals).
• Avisa el teu metge si comences un fàrmac nou i notes canvis en el gust.
• Evita el tabac i redueix l’alcohol, factors que danyen les papil·les i les vies olfactòries.

Casos pràctics per aprendre a diferenciar causes

Signes d’alarma: consulta urgent

Cerca atenció urgent si la pèrdua del gust o de l’olfacte ve acompanyada de:

• Febre persistent o signes d’infecció sistèmica.
• Dolor intens, inflor facial o abscessos.
• Pèrdua de pes notable i ràpida.
• Dèficit neurològic associat (marejos, pèrdua sensorial en altres àrees).

Resum pràctic i passos següents

Disgeusia i la pèrdua del gust i olfacte tenen múltiples causes, algunes benignes i altres que requereixen diagnòstic i tractament especialitzat. Si notes qualsevol dels símptomes descrits, actua amb rapidesa: un diagnòstic precoç sol millorar el pronòstic i la qualitat de vida.

Si et preocupa una alteració del gust o olfacte, demana consulta al teu centre de referència. Una valoració professional permet identificar la causa de la pèrdua del gust i planificar intervencions eficaces. Visita la nostra clínica dental per a una primera valoració i orientació personalitzada.

Notes sobre proves i col·laboració multidisciplinària

L’enfoc òptim sol ser multidisciplinari: odontòleg/estomatòleg per causes orals, ORL per avaluació de vies respiratòries i olfacte, i altres especialistes segons sospita (endocrinologia, neurologia, nutrició). Les proves sensorials estandarditzades i els anàlisis complementaris faciliten objectivar el problema i monitoritzar la resposta al tractament.