Què és el diastema i per què apareix?
Diastema és el terme que fem servir per descriure l’espai entre dos dents —amb més freqüència entre les paletes superiors— i és una condició que moltes persones reconeixen com a dents separades. Tot i que a primera vista pot entendre’s només com una qüestió estètica, les implicacions abasten des de la fonació fins a la salut periodontal i l’autoestima.
Definició clara i útil
Un diastema (o plural diastemes) és un espai interdentari que supera el considerat com a “normal” entre dents adjacents. En odontologia parlem de paletes separades quan es refereix als incisors centrals superiors. No sempre és un problema; per a alguns és un tret característic, per a altres representa un senyal d’alteració funcional o de malaltia.
Causes més comunes
- Genètica: la disposició de l’arcada dental i la mida de les dents. Hi ha famílies on els dents separades són la norma.
- Anomalies en el fre de llavi: un fre maxil·lar prominent pot mantenir separades les paletes.
- Pèrdua dental o migració: quan una dent es mou o manca, les peces veïnes canvien de posició.
- Hàbits infantils: succió del polze o ús prolongat del xumet pot afavorir espais entre dents.
- Malaltia periodontal: la inflamació i pèrdua de suport òssia pot produir dents separades per periodontitis.
- Dimensions descompensades: dents més petites en relació amb el maxil·lar afavoreixen l’aparició de diastemes.
Exemple pràctic: una pacient amb succió digital prolongada presenta paletes separades des de la infància; un fre alt hi contribueix i, amb l’erupció definitiva, el diastema persisteix.
Quan és un problema per a la salut?
No tot diastema exigeix tractament, però hi ha senyals clíniques que ens alerten:
- Dificultat en la masticació o problemes en tancar la mossegada.
- Acumulació de placa i dificultat per a la higiene que afavoreix càries i malaltia periodontal.
- Problemes de fonació, sobretot si l’espai afecta la sortida de l’aire durant la pronunciació de certs fonemes.
- Impacte psicosocial en l’autoestima del pacient.
Avaluació clínica efectiva
El diagnòstic comença amb una història clínica completa i examen intraoral: mesures de l’espai, posició del fre, estabilitat dental i salut periodontal. És clau complementar amb radiografies periapicals o panoràmiques quan sospitem pèrdua òssia o alteracions radiculars.
Opcions de tractament: quan i per què triar-ne cada una
El tractament es decideix en funció de la causa, l’edat del pacient i les expectatives estètiques i funcionals. A continuació, expliquem cada opció, les seves indicacions, avantatges i limitacions.
1) Intervencions ortodòntiques
L’ortodòncia és l’alternativa més conservadora per tancar espais i alinear la dentició. Inclou aparells fixos (brackets) i alineadors transparents. És ideal quan el diastema respon a discrepàncies de posició dental o a hàbits que ja han cessat.
- Avantatges: solució duradora, respecta teixits dentaris.
- Limitacions: requereix temps i compliment del pacient.
Exemple pràctic: adolescent amb diastema central de 3 mm i fre normal: el pla més efectiu sol ser ortodòncia amb moviments controlats de tancament i retenció posterior.
2) Tractaments restauradors directes
Si l’espai és petit o la prioritat és una solució ràpida, les restauracions amb composite (carilles directes) poden tancar l’espai modelant l’anatomia dental.
- Avantatges: mínimament invasiu, cost moderat, resultat estètic immediat.
- Limitacions: podria necessitar retocs amb el temps i no corrijeix problemes oclusals.
3) Carilles i incrustacions
Quan busquem un acabat més durador i resistent a la decoloració, les carilles de porcellana o incrustacions poden ser la millor opció. Si l’estructura dental està compromesa o es desitja una alteració estètica major, les carilles permeten transformar forma i color.
Aquí convé incrustació dental o corona segons el context clínic: l’elecció depèn de la mida de la restauració i del suport coronari remanent.
4) Cirurgia de frenectomia
Si el fre labial és el responsable i impedeix el tancament del diastema, una frenectomia (retirada o modificació quirúrgica del fre) pot ser necessària. Sol combinar-se amb ortodòncia per optimitzar el resultat.
5) Tractament periodontal
Si el diastema apareix com a conseqüència de periodontitis, l’enfocament prioritari és aturar la malaltia: tartrectomia, raspallat i polit radicular, i en casos avançats, procediments regeneratius. Només un cop controlada la malaltia es planifica el tancament d’espais o la rehabilitació.
Procés de decisió: com triar l’opció adequada
Una elecció responsable es recolza en una valoració integral. Pregunta’t i pregunta al teu dentista:
- Quina és la causa principal del diastema (fre, genètica, malaltia)?
- Quina utilitat funcional es busca recuperar (millorar la masticació, la fonació, l’estètica)?
- Quin manteniment requereix la solució proposada?
- Quin és el cost i el temps de tractament?
La resposta a aquestes preguntes orienta cap a ortodòncia, restauració o una combinació de tècniques.
Pla de tractament multidisciplinari
En molts casos, les solucions més exitoses combinen ortodòncia, cirurgia mucogingival i restauració protètica. Aquest enfocament integrat permet resultats estètics i funcionals estables en el temps.
Casos clínics i exemples pràctics
Veure casos ajuda a entendre les decisions. A continuació presentem tres escenaris habituals i el seu maneig recomanat.
Caso 1: adolescent amb diastema simple
Pacient de 14 anys amb diastema de 4 mm, fre normal i bona salut periodontal. Pla recomanat: ortodòncia amb tancament d’espai i retenidors. Resultat esperat: correcció funcional i estètica sense desgast dental significatiu.
Caso 2: adult amb diastema i recessió periodontal
Pacient de 48 anys amb pèrdua d’os interdental i mobilitat dental lleu. Prioritat: control periodontal (neteja profunda i manteniment). Després d’estabilitzar la malaltia, valorar tancament ortodòntic o restauracions mínimament invasives per millorar funció i estètica.
Caso 3: diastema per dents petites
Pacients amb dents de mida reduïda (microdòncia) poden beneficiar-se de carilles directes o indirectes per harmonitzar proporcions i tancar espais. Sovint es combina amb blanquejament dental per a un resultat harmònic.
Curacions i manteniment després del tractament
Un cop corregit el diastema, la fase de manteniment és crucial per preservar el resultat:
- Retenció: retenidors fixos o removibles després d’ortodòncia per evitar recaigudes.
- Higiene diària: ús correcte de fil dental i raspallat interdental en espais restaurats.
- Controls periòdics: revisions anuals o semestrals segons risc periodontal.
Preguntes freqüents (FAQ)
El diastema sempre requereix tractament?
No. Si no afecta la funció, la salut periodontal ni genera incomoditat estètica significativa, és acceptable no tractar-lo. La decisió és sempre individualitzada.
Pot un diastema tornar a aparèixer després del tractament?
Sí, especialment si no s’utilitzen retenidors o si persisteix la causa (per exemple, un fre no tractat). El compliment amb la retenció i revisions regulars redueix aquest risc.
Són permanents les carilles per tancar diastemes?
Les carilles de porcellana tenen una llarga durabilitat, però poden requerir reemplaçament o manteniment a llarg termini. Les restauracions directes amb composite són menys duradores però més econòmiques i reparables.
Estrategies de prevenció
Si desitges evitar que els espais augmentin o apareguin a etapes primerenques:
- Corregeix hàbits bucals a la infància (succió del polze, xumet prolongat).
- Mantén una higiene oral impecable per prevenir malaltia periodontal.
- Atén pèrdues dentals a temps per evitar migracions.
- Sol·licita avaluació ortodòntica si hi ha discrepàncies en l’erupció dental.
Impacte emocional i social
L’aspecte estètic d’un diastema pot influir en l’autopercepció. Pacients que se senten incòmodes amb el seu somriure experimenten millores notables en confiança després d’un tractament exitós. Considerar la dimensió emocional és tan important com la tècnica clínica.
Com triar el teu professional
Busca un equip que ofereixi un enfocament integral: valoració periodontal, ortodòntica i protèsica. La comunicació clara sobre opcions, temps i costos et permetrà prendre una decisió informada i segura.
Resum pràctic: passos a seguir si tens un diastema
- Sol·licita una avaluació completa amb radiografies.
- Identifica la causa principal (fre, genètica, periodontitis, hàbits).
- Valora solucions conservadores primer (ortodòncia, composits).
- Si hi ha malaltia periodontal, tracta-la abans de qualsevol tancament estètic.
- Planifica retenció i revisions a llarg termini.
Consell final: comprendre per què apareixen els dents separades et permet triar una solució que no només millori l’aparença sinó que protegeixi la salut oral. Si vols explorar opcions concretes i veure quina encaixa millor amb el teu cas, consulta amb un especialista que t’expliqui les alternatives i el manteniment de cada una.
Si t’interessa aprofundir en quan convé una incrustació dental o corona enfront d’altres alternatives restauradores, pots ampliar informació i comparar enfocaments seguint aquest enllaç: incrustació dental o corona. Aquesta lectura t’ajudarà a decidir amb dades clares i exemples clínics.
En resum, el diastema i els dents separades tenen múltiples causes i solucions. Un pla individualitzat, un diagnòstic rigorós i una comunicació clara amb el teu equip dental asseguren un resultat funcional i estètic sostenible.