La salut bucodental durant la infància influeix de manera directa en la qualitat de vida i el benestar general dels més petits. Unes dents sanes permeten una adequada masticació, faciliten un correcte desenvolupament del llenguatge i proporcionen la confiança necessària per somriure sense reserves. Per a molts pares novells, saber quan començar amb les cures dentals o com detectar possibles problemes pot resultar confús. No obstant això, la informació clara i unes rutines ben establertes ajuden a protegir el somriure dels nens des dels primers mesos de vida. Aquest blog dentista comparteix pautes i recomanacions perquè la salut oral dels més petits sigui sòlida i duradora.
Per què prestar atenció a les primeres dents
Les anomenades dents de llet comencen a erupcionar al voltant dels sis mesos. Encara que més endavant seran reemplaçades per les definitives, la seva funció és fonamental:
- Serveixen com a guies per a l’erupció de les dents permanents.
- Permeten que el nen desenvolupi una adequada masticació i pronunciació.
- Mantenen l’espai necessari a la mandíbula per a la correcta alineació dental futura.
Cuida-les des del primer moment ajuda a prevenir càries primerenques i altres problemes que podrien afectar el desenvolupament de la boca o la posició de les futures dents.
Quan acudir al dentista per primera vegada
La recomanació general és visitar l’odontopediatra quan apareguin les primeres dents de llet o abans del primer any de vida. Aquesta visita inicial té diversos propòsits:
- Valorar l’estat de genives, llengua i dents recentment erupcionades.
- Detectar possibles alteracions en la forma de la boca o la mossegada.
- Establir un calendari de revisions i consells d’higiene adaptats a l’edat.
Per reduir la por al dentista, resulta beneficiós que el nen s’acostumi a la clínica des de primerenca edat. Així, en visites successives se sentirà més còmode i podrà col·laborar durant qualsevol revisió o tractament.
Rutines de neteja bucal en els primers anys
La higiene bucodental ha d’adaptar-se a les diferents etapes de creixement. A continuació, es presenten algunes pautes útils:
- De 0 a 6 mesos: Netejar genives i llengua amb una gasa humida i estèril. Així s’eliminen restes de llet i s’acostuma al nadó a la manipulació de la seva boca.
- A partir de l’erupció de la primera dent: Utilitzar un raspall infantil de cerres suaus i aplicar una quantitat de pasta equivalent a un gra d’arròs que contingui 1000 ppm de fluor. Raspallar l’adult almenys dues vegades al dia.
- A partir dels 3 anys: Augmentar la quantitat de pasta a la mida d’un pèsol i que contingui una concentració de fluor de 1450 ppm. Supervisar el raspallat i ensenyar la tècnica d’escombrat per cobrir cada cara dental. L’adult seguirà raspallant fins als 6-7 anys i després només ho supervisarà.
- Ús de fil dental: Començar a utilitzar arcs dentals o flossers quan les dents estiguin prou juntes (especialment entre molars) com per a que sigui difícil netejar els espais interdentals només amb el raspall.
Selecció de la pasta i el col·lutori
La elecció de la pasta dental ha de basar-se en la concentració de fluor recomanada per a cada etapa, ja que aquest mineral enforteix l’esmalt i prevé càries. Algunes suggerències:
- Verificar que la pasta específica per a nens no tingui sabors massa dolços o atractius per evitar la seva ingesta.
- Introduir els col·lutoris únicament sota indicació de l’especialista i sempre que el nen sigui capaç d’escopir sense empassar el producte.
Les recomanacions en aquest blog clínica dental solen centrar-se en el foment de productes adequats per a l’edat i en la importància de la constància en la rutina de neteja.
Alimentació aliada de la salut bucal
La dieta influeix de forma directa en la salut de les genives i l’esmalt. Alguns consells clau:
- Calci per a dents fortes: Incloure làctics com llet, formatge i iogurt, que aporten nutrients essencials per a la formació òssia i dental.
- Fibra i vitamines: Consumir fruites i verdures fresques que estimulen la producció de saliva, la qual neutralitza bacteris i àcids nocius.
- Hidratació saludable: Beure aigua amb freqüència. Reduir sucs envasats, begudes ensucrades i refrescos carbonatats.
- Moderar el sucre: Limitar la ingesta de dolços, galetes i llaminadures, ja que les bacteris orals s’alimenten de sucres i provoquen l’aparició de càries.
Establir horaris regulars de menjars, evitant el picoteig continu, també contribueix a minimitzar el risc de càries i erosió de l’esmalt.
Hàbits que convé reduir o eliminar
Alguns comportaments poden influir negativament en el desenvolupament dels maxil·lars i en la posició de les dents:
- Ús prolongat de xumet: Es recomana retirar-lo abans dels dos anys per evitar malformacions en el paladar.
- Succió del dit polze: Més enllà dels quatre o cinc anys pot causar una alteració de la mossegada.
- Mossegar objectes durs: Bolígrafs, llapis o tapes d’ampolles poden provocar microfractures o un desgast prematur en les dents.
En cas de dubte sobre la forma de manejar aquests costums, el suport de l’odontopediatra és fonamental.
Com involucrar el nen en la seva higiene bucodental
Fomentar l’autonomia i la motivació en els més petits afavoreix l’adopció de rutines consistents:
- Escollir el raspall: Deixar que el nen triï un model acolorit o amb personatges que li agradin.
- Crear jocs o cançons: Marcar el temps de raspallat (almenys dos minuts) amb un temporitzador divertit o una aplicació interactiva.
- Reforçar amb elogis: Destacar cada avenç i recordar com és d’important mantenir les dents netes per lluir un gran somriure.
No obstant això, la supervisió d’un adult ha de mantenir-se fins que el nen sigui capaç de realitzar una tècnica de raspallat adequada sense ajuda.
Ortodòncia infantil: detectar i corregir a temps
Certs problemes de mossegada i alineació poden manifestar-se des d’edats molt primerenques. Un diagnòstic precoç facilita l’aplicació de tractaments interceptius que guien el creixement dels maxil·lars i eviten complicacions en l’adolescència. Alguns signes d’alerta són:
- Dificultat per tancar correctament la boca.
- Dents massa separades o molt apiñades.
- Hàbits prolongats de succió digital o xuclar-se el dit.
- Masticació incòmoda o lateralitzada.
L’odontopediatra o l’ortodontista valorarà el millor moment per començar un tractament, a vegades tan aviat com als sis o set anys.
Què fer davant un traumatisme dental
Les caigudes i cops a la boca són freqüents durant la infància, especialment si el nen realitza activitats físiques o jocs enèrgics. En cas d’accident:
- Mantenir la calma i examinar la zona afectada per comprovar si hi ha ferides obertes o sagnat excessiu.
- Aplicar fred local amb una compresa o bossa de gel per reduir la inflamació.
- Si es tracta d’una dent definitiva que ha caigut:
- Sostenir-la per la corona, evitar tocar l’arrel.
- Netejar-la suaument amb aigua o sèrum fisiològic.
- Traslladar-la en llet o en la pròpia saliva per mantenir vives les cèl·lules.
- Anar immediatament a l’especialista.
- Si es tracta d’una dent de llet que ha caigut:
- No intentar reimplantar-la.
- Consultar al dentista per avaluar possibles danys en l’os o en les dents contigües.
Selecció de la clínica dental adequada
Un entorn agradable i l’experiència de professionals especialitzats en odontopediatria faciliten que els nens perdin la por al dentista. És recomanable buscar:
- Equips mèdics amb formació específica en la cura de la salut bucal infantil.
- Tècniques de distracció i sedació conscient si el nen es mostra molt nerviós.
- Instal·lacions que comptin amb tecnologia moderna per a diagnòstics més precisos.
- Personal proper que sàpiga explicar els procediments de forma clara i didàctica.
Per resoldre dubtes addicionals o concertar una visita, es pot consultar als professionals de Paz Salvador Dental, on també es troben recursos i articles relacionats en el seu blog clínica dental.
Consells per a un somriure saludable en els més petits
- Incloure les revisions en el calendari familiar: Marcar les visites al dentista com un esdeveniment important perquè el nen es prepari i es familiaritzi amb la consulta.
- Aprofitar els moments de joc: Representar la figura d’un “dentista fictici” amb peluixos o ninots perquè el nen practiqui el raspallat i perdi la por.
- Reforç positiu: Un elogi o un gest afectuós després de cada raspallat motiva els més petits a mantenir la rutina.
La cura dental en la infància requereix constància i dedicació, però els seus beneficis es fan evidents al llarg de tota la vida. Detectar problemes a temps, establir hàbits sòlids d’higiene i promoure una alimentació equilibrada constitueixen la base per a un somriure sa i un bon estat de salut general. Amb el suport de professionals especialitzats, es fomenta la prevenció i es brinden solucions personalitzades que permeten a cada nen desenvolupar-se amb confiança i comoditat en el seu dia a dia.